dimarts, octubre 18, 2011

Temps de crisi


I estic content, per'xò —el protagonista de la nostra història és barceloní—, perquè a la cua de l'atur hi ha un munt de tios que matarien per una feina així. N'hauria de donar gràcies.

10 comentaris:

El porquet ha dit...

És temps de retallades socials, aprofitant que plana un mar de núvols de tempesta sobre tots els treballadors (i els que no ho poden ser).

XeXu ha dit...

Que vagi amb compte, un cop que estiguin ben collats els cargols de la màquina, a saber si conserva la feina...

gripaublau ha dit...

I resulta que, al final, la realitat supera a la ficció. Molt ben posat el dit a la nafra.

garbi24 ha dit...

Si vol conservar la feina que deixi alguna cosa de manteniment........que la cosa està molt malament

Elfreelang ha dit...

La crisi quines coses! bon relat!

rits ha dit...

a saber per quines coses i en quines condicions està la gent disposada a treballar.

ninona ha dit...

Crisi! Una bona excusa per collar fort.

Rafel ha dit...

Més que collar , el collen.

efe ha dit...

El porquet: Aprofitant és la paraula clau.

XeXu: Més aviat seria si la feina el conserva a ell.

Gripaublau: Si et refereixes al nivell de merdositat... sí, la realitat supera molt, però que molt a la ficció.

Garbi24: Uff, no sé si tindrà temps.

Elfreelang: Merci!!!

Rits: Havent-hi mossos... Em sembla que la cosa queda clara, no?

Ninona: No sé si és una excusa... o un fet provocat.

Rafel: Ens collen.

Gràcies a tots pels comentaris. Quan puga, passe per casa vostra i us comente.

montse ha dit...

Bon relat, que dures aquestes retallades.