Post personal

Pensar que hi ha una mena de cosa, que acostumem a anomenar jo, que uneix el nen intel·ligent que vaig ser, l'adolescent emprenyat que veig a les fotos o l'adult canviant que sóc ara, em sembla una de les autoenganyifes més grans que pot haver creat l'ésser humà. Un dia us explicaré —si, autotafanejant-me, descobresc que no ho he fet ja— perquè crec que la psicologia no és una ciència, sinó una pràctica consistent. Però ara us puc dir que una de les raons és l'enganyifa del jo.

Conec gent —jo mateix— que han pasat per divereses modalitats de teràpia psicològica. I en tots els casos han estat teràpies individuals. Fent veure que és el pacient, només el pacient qui té el problema. Quan, alguna vegada, li ho he explicat a algun psicòleg amb qui he tingut contactes més o menys estrets, sempre se n'han defensat dient que és que els terapeutes a què jo o el meu cercle no gaire proper havíem anat no eren uns bons terapèutes. És un argument semblant al que es fa servir per a defensar la cientificitat dels curanderos, els endevinadors o els vidents... que només uns pocs són bons.

Bé, que m'està quedant un post corporatiu. Perquè no sé si ho sabeu, els enemics naturals dels sociòlegs —posem que sóc sociòleg— són els psicòlegs. 

Era del jo que parlàvem. I déiem que no n'hi ha i tot això. I és veritat. Fixeu-vos si més no en aquest bloc que, ben mirat, abraça un període reduït de la meua existència individual. I autoescorcollant-me em costa de reconéixer que l'Efe que comentaven l'Ònix, la IruNa o la Tals, per esmentar algunes de les desaparicions, he estat jo. Les circumstàncies han canviat tant que les dues persones que coincideixen sota l'epígraf d'Efe no s'asemblen gaire. Viuen a ciutats diferents, fan coses diferents... 

No sabria dir quin era el motiu central de la vida de l'Efe primer. Però sí que sé dir que l'Efe d'ara gasta el 93'4% del seu temps pensant en la feina o buscant-ne. Fins i tot ha pensat de posar un subtítol al bloc, el bloc d'un aturat. Però no només sap que això no és una bona estratègia per a portar una vida hedonísticament raonable, sinó que no faria justícia amb les altres persones que hi ha sota el concepte Efe a les quals, la major part de les vegades, els la suava molt el tema faena. Ben mirat Efe, per fer-lo servir com a exemple, és només una paraula que agrupa coses diferents. I només l'existència del mot ens fa pensar que es tracta d'una mateixa cosa. Una superstició lingüística més... Com quan diem el mot secret. O estimar. O esquerra. Per posar uns exemples