Recuperar els bons costums. Comptar els
minuts del te. Llegir molt. Llegir poesia. Gabriel Ferrater, posem per cas. O
Vinyoli. O aquells poemes de Kavafis que s'adiuen amb el teu estat
d'ànim d'ara. Ô Satan,
prends pitié de ma longue paresse! Dormir menys. Caminar més, fins
a fer desaparéixer la sola de les botes, per la teua ciutat.
Conéixer-la. El Temple d'August. La Plaça Ibèria a la nit.
Recordar qui ets. Que el teu temps
sempre havia estat ple de plecs rics. De moments d'una certa
elevació. En podem dir moments poètics, si així ens entenem.
Veure pel·lis. I veure-les al cinema.
Pujant per l'esquerra la primera avinguda que talla el teu carrer hi
ha un cinema que no està gens malament. Els llums s'apaguen. I
repetim la màgia de sempre de deixar-nos embolcallar per un somni.
Que és el mateix quan ho veus a l'ordinador de casa, però no és el
mateix.
Fer fotos. Aprendre un idioma. Escoltar jazz.
Escoltar música nova. Anar a la biblioteca. Escriure. Escriure molt.
De manera afebrada i de manera calmada. Escriure sobre tot
l'anterior. I escriure ací. Tornar a sovintejar aquest bloc i els
altres, que això també era un bon costum. Bé, ja en tindreu
notícia.

4 comentaris:
Ostres, no em diguis que has perdut la feina. Potser és millor, t'has fet multimilionari?? Ai mare, no em diguis que t'has quedat solter?? Ja explicaràs d'on treuràs el temps necessari...
Bingo! He perdut la feina... Si saps d'algú que... ja saps on trobar-me. ;)
vaja... jo que pensava que t'havies repensat això de ser escriptor!
Que vagi bé!
Massa gran... què li farem!
Merci.
Publica un comentari